• ca
  • en
  • es

Història

El Ràfol d’Almúnia va sorgir en ple domini musulmà.  S’ha de recordar que “Ràfol” és una paraula derivada de l’àrab que significa, més o menys, alqueria, poblat.

No obstant, de moment no disposem de notícies del nostre poble fins l’any 1306 en què, segons l’historiador Sanchís Sivera, era senyoriu dels Rois de Corella i que va deixar de ser-ho quan li’l va confiscar Pere “El Cerimoniós”.  Després va passar a ser senyoriu de Andreu G. de Escribá, a qui Alfons V li va permetre contruir una torre en 1309.

Lloc de població mudèjar, l’any 1535 es dotava d’una de les “Rectorías” de moriscos, davall l’advocació de San Francisco de Paula, que continua sent l’actual patró i titular de la parròquia que porta el seu nom.

El senyoriu del lloc del Ràfol d’Almúnia va pertànyer a finals de l’edat mitjana a la família dels Mur i a la família dels Sapena, passant ja en el segle XV a les mans dels Almunia, que van donar l’actual nom al municipi.

En el segle XVI era senyor del lloc D. Jerónimo Almunia. Després de la repoblació cristiana amb gent procedent de les Illes Balears, l’any 1687 es concedia a D. Juan d’Almunia i Esparza el títol de Marqués de Ràfol d’Almúnia, que passa a ser després dels Melo de Portugal, Marquesos de Vellisca, als Castillo i, finalment, al seu descendent, el Marqués de Jura Real.

L’opressió senyorial i de la xicoteta aristocràcia, que abusava del cobrament d’impostos als llauradors i agreujava la situació de les males collites, va conduir en 1693, davall el regnat de Carles II, a la Segona Germania. Les gents de La Rectoria van tindre una important intervenció en esta nova germania i del Ràfol va sorgir un dels seus líders indiscutibles, D. Francesc Garcia, que va ser anomenat síndic general i es va convertir en cap polític i ideològic.

El primer Ajuntament del què es té constància es va constituir l’1 de gener de 1856.